Ja sabem les fases que té la Lluna,
però... Com serà?
Realitzarem un experiment molt
interessant i que ens intriga molt...
Si seguim molt bé tots estos passos,
podem obtindre.. SORRA DE LLUNA!
Per això necessitem: farina de dacsa,
sorra i una tassa d'aigua.
Manipularem i experimentarem amb esta
massa de forma lliure.
Després la posarem en un recipient i la
xafarem, per a deixar l'empremta de la nostra sabata, per a simular que hem
estat en la lluna.
Després contarem el conte: A
què fa gust la lluna?
Argument: Qui no va somiar alguna vegada de fer un
mon a la lluna? Este va ser precisament el desig dels animals d'este conte. Tan
sols volien provar un pedacito però, per més que s'estiraven, no eren capaços
de tocar-la. Llavors, la tortuga va tindre una genial idea: "Si et puges a
la meua esquena, tal vegada arribem a la luna", li va dir a l'elefant.
Esta és una història de desitjos que pareixen -a primera vista- inabastables,
com la lluna, però que aconseguixen fer-se realitat gràcies a la cooperació.
Una ajuda mútua de què són partícips els més variats animals: la tortuga, sobre
la qual se sostindria el món, segons la mitologia; l'elefant, la girafa, la
zebra, el león... Fins que, finalment, un d'ells, el més xicotet de todos... I
així, a mitjan camí entre la faula i la llegenda, este relat li oferix al
lector una poètica moralitat que parla de generositat, solidaritat i sons
compartits.
Amb coques d'arròs
els donarem als xiquets a provar un trosset de lluna, perquè els sàpia a
allò que més els agrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario